El Prat, seu de l’acte institucional del Dia Mundial de l’Aigua, que posa en valor les aigües subterrànies amb el lema “fer visible allò invisible”

Compartir:  Compartir en FacebookCompartir en TwitterCompartir en Google+Compartir por correoCompartir en PinterestCompartir en Whatsapp

El Cèntric Espai Cultural del Prat ha acollit aquest dilluns, 21 de març, l’acte institucional per commemorar el Dia Mundial de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya. L’acte l’ha organitzat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA),que depèn de la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Enguany, el lema d’aquesta celebració és “fer visible allò invisible”, amb què es vol emfasitzar la importància de les aigües subterrànies per proporcionar els recursos hídrics que són necessaris per cobrir la demanda social.

El lloc escollit per celebrar l’acte, el Cèntric, es troba al costat de la Torre de l’Aigua, infraestructura clau i emblemàtica del Prat de Llobregat. Des d’aquesta torre, es regula la pressió de la xarxa d’abastament d’aigua que connecta l’aqüífer del Prat amb la xarxa Ter-Llobregat i les llars i indústries de la ciutat.

L’acte l’ha presidit la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, acompanyada per l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler. També hi han assistit d’altres responsables de l’Ajuntament, d’aquesta conselleria i de l’ACA, a més d’altres personalitats i experts com el meteoròleg Tomàs Molina.

L’alcalde del Prat ha destacat l’important valor de l’aqüífer del Prat per a la ciutat: “El desconeixement d’aquests tresors fa que massa sovint haguem d’escoltar propostes de destruir aquest delta, aquest patrimoni de país que ja se sosté gràcies a un delicadíssim i precari equilibri, en nom d’una idea mal entesa i curtterminista de progrés". A més, ha lamentat que l’aqüífer del Prat pateixi un procés de salinització degut  a “aquesta idea de progrés malentès” que no incorpora els criteris de sostenibilitat i ha reivindicat que es vetlli per la seva preservació i protecció.  D’altra banda, ha afegit que al Prat es treballa per l’ús racional de l’aigua des de la gestió pública. Cal recordar que l’empresa municipal Agües del Prat és l’encarregada de l’abastament de l’aigua a la ciutat des de finals dels anys 80. Mijoler també ha recordat el valor que l’aigua ha tingut tradicionalment i encara avui per al municipi per a usos agrícoles, industrials o per a l’abastament a la ciutadania. "Difícilment trobarem doncs punts del país on puguem dir com diem al Prat, al Delta del Llobregat, que les aigües subterrànies han estat claus per a la transformació econòmica, social i cívica i d’una comunitat"- ha assegurat. 

Les aigües subterrànies a Catalunya

Tot i que el principal ús que s’extreu dels aqüífers és per a usos agrícoles, seguit de l’abastament domèstic i els usos industrials, un 40% de les demandes urbanes provenen d’aquest recurs. Hi ha molts municipis de l’interior de Catalunya, sobretot aquells que no estan connectats a grans xarxes d’abastament supramunicipals, que tenen una dependència total de les aigües subterrànies, cosa que provoca que durant llargs períodes de falta d’aigua hi pugui haver riscos en el proveïment. Precisament l’ACA ha destinat entre 2016 i 2021 un total de 80 milions d’euros a través de cinc línies d’ajuts, amb l’objectiu d’incrementar la garantia. En el proper cicle de planificació, l’Agència té previst doblar aquesta dotació, arribant als 169 MEUR.

Anualment, s’extreuen més de 600 hm3 d’aigua dels aqüífers a Catalunya

A Catalunya, s’extreuen al voltant de 600 hm3/any dels 199 aqüífers que hi ha delimitats, una xifra gairebé simètrica a la capacitat dels embassaments de les conques internes (694 hm3),que cal preservar per tenir aigua en quantitat i qualitat. La consellera Jordà ha destacat que “les aigües subterrànies són reserves estratègiques, especialment en un país mediterrani, com el nostre i on tenim un dèficit estructural d’aigua”. Dues de les grans amenaces són la sobreexplotació i la contaminació difosa (nitrats i altres),que cal resoldre des de tots els àmbits per fer front a la crisi climàtica i al seu impacte sobre els recursos hídrics.

En els darrers anys, l’ACA ha desplegat diverses mesures per protegir alguns aqüífers que estaven sobreexplotats. Un dels aqüífers on s’ha actuat per a preservar-ne tant la seva qualitat com la seva quantitat és el del delta del Llobregat. Arran de la impulsió d’aigua regenerada provinent de l’Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) de la depuradora del Llobregat, s’està habilitant una barrera per evitar la intrusió salina. L’aigua regenerada, sobretot en episodis de sequera com el que estem vivint, es destina per a garantir el cabal ecològic del riu Llobregat en el seu tram final.

Pel que fa a la qualitat de les aigües subterrànies, cal tenir en compte que un 73% de les masses d’aigua subterrània no assoleixen el bon estat químic. Tant des de l’ACA com des del pel Departament d’Acció Climàtica s’estan duent a terme accions per revertir, prevenir i pal·liar la contaminació de les aigües. En el proper cicle de planificació (2022-2027),l’ACA ha plantejat una sèrie de mesures per caracteritzar i millorar el coneixement del contaminant que arriba al medi hídric, però les mesures principals aniran enfocades a la reducció de les entrades de nitrogen al medi, amb una inversió prevista de 13,6 milions d’euros per als propers sis anys.


Veure més
 
acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat